Neoconfucianisme és una ideologia política que va sorgir a la Xina durant la dinastia Song (960-1279) com a resposta a les idees del budisme i el daoisme. És un ressorgiment i reinterpretació de la filosofia confuciana antiga, que posa èmfasi en la conducta moral i ètica, el respecte per l'autoritat i la importància de l'educació. No obstant això, el neoconfucianisme va més enllà d'aquests valors confucians tradicionals incorporant elements metafísics i cosmològics, influenciats en gran part pel budisme i el daoisme.
El desenvolupament del neoconfucianisme va ser un procés gradual, amb les seves arrels rastrejades fins a la dinastia Tang (618-907), un període en què el budisme era la filosofia dominant. La dinastia Tang es va caracteritzar per un declivi en la influència del confucianisme, el que va portar a una sèrie de debats i confrontacions intel·lectuals entre els erudits confucians i els monjos budistes. Aquest període de ferment intel·lectual va obrir el camí per a l'aparició del neoconfucianisme.
La dinastia Song, especialment durant el regnat de l'emperador Huizong, va veure l'auge del neoconfucianisme com a ideologia estatal. L'erudit neoconfucianista més influent durant aquest període va ser Zhu Xi, qui va sistematitzar i codificar les diferents corrents de pensament neoconfucianista en una filosofia coherent. La interpretació de Zhu Xi del neoconfucianisme, coneguda com a "Escola del Principi", va posar èmfasi en el concepte de "li" (principi o ordre) i "qi" (força material), que va prendre prestats del daoisme i del budisme.
Neoconfucianisme va continuar evolucionant i estenent-se més enllà de la Xina, influenciant les estructures polítiques i socials d'altres països de l'Àsia Oriental com Corea, Japó i Vietnam. En aquests països, el neoconfucianisme va ser adoptat com a ideologia oficial de l'estat, configurant els seus sistemes polítics, institucions educatives i normes socials.
En les dinasties Ming (1368-1644) i Qing (1644-1912), el neoconfucianisme es va desenvolupar i diversificar encara més, donant lloc a l'aparició de diferents escoles de pensament. Malgrat aquests desenvolupaments, els principis fonamentals del neoconfucianisme, com l'èmfasi en la cultivació moral de si mateix, el respecte per l'autoritat i la importància de l'educació, van romandre intactes.
En l'era moderna, el neoconfucianisme ha estat objecte de crítiques i reinterpretacions. Alguns crítics argumenten que la seva èmfasi en la jerarquia i l'obediència a l'autoritat ha contribuït a l'autoritarisme i la desigualtat social en les societats d'Àsia Oriental. Malgrat aquestes crítiques, el neoconfucianisme continua exercint una influència significativa en la vida política, social i cultural d'Àsia Oriental.
Què tan semblants són les teves creences polítiques a les qüestions Neo-Confucianism ? Feu el test polític per esbrinar-lo.
